Вступление
[Verse 1]
Una alqueria, estreles i flors.
Abraça l'aurora, un país de cançons.
Els joves dansen, la lluna ha mudat.
No plores mare que el cel està albat.
Ha mort la innocència, ens l'han arrancat.
Ja no hem de mentir per dir la veritat.
La nostra alegria no ens la dona el vi.
És l'emoció pura que ens batega al pit.
[Verse 2]
La teua presència és com una oració.
Pregue morir si no visc amb amor.
Tot l'univers està dins de tu.
Naveguen les barques com rajos de llum.
Pels oceans d'aigües sensorials.
Al centre de tot, on brolla qui soc.
Un camp magnètic sense coordenades.
Melodies nues de cançons sagrades.
[Verse 3]
Palmes, postisses, guitarra i dolor.
No et posem cara, però et sentim al cor.
Gemecs sense esquema, art de resistència.
Veus esguerrades d'exili interior.
Negra és l'esperança que es perd però se sent.
Verda és la mort que no vol fer el dol.
Ara ho entenc i no puc callar.
Se m'eriça la pell quan t'escolte cantar.
[Verse 4]
Una sandinga, una seguidilla
Una malaguenya, una granaïna
La llavor germina, plora i s'extasia
Quan s'obri en canal la nostra ferida
Redades, presons, expulsions i matances
No han pogut callar l'emoció amb què cantes
Et perseguiren, però tu et camuflares
Prenyares per sempre les nostres entranyes.
[Chorus]
A les nits de l'alqueria
hi ha llaüts i guitarrons.
Pintant les penes d'alegria
amb cançons de mil colors.
Les cantarem tota la nit.
No oblidarem que ens van ferir.
Que la música és la sang, la festa i la tradició
del nostre País Valencià.
[Post-Chorus]
A les nits de l'alqueria.
A la lluna de Balansiya.
A les nits de l'alqueria.
A la lluna de Balansiya.
[Verse 5]
I a les nostres festes seguirem cantant
amb la resiliència que vam heretar.
Canviarem les lletres per negar qui erem
i sobreviure a les seues fogueres.
Memòria amputada, versos mutilats,
queda un dolor íntim que no hem oblidat.
Van cremar els llibres, però guardem al pit
la biblioteca dels nostres sentits.
[Verse 6]
No parle d'altres, parle de nosaltres,
les arrels profundes que ens van ocultar.
Negres jueves, morisques, gitanes,
filles prohibides de Balansiya.
Els teus melismes són recitacions.
La pena perviu a les nostres cançons.
Et perseguiren però tu et camuflares,
prenyares per sempre les nostres entranyes.
[Chorus]
A les nits de l'alqueria
hi ha llaüts i guitarrons.
Pintant les penes d'alegria
amb cançons de mil colors.
Les cantarem tota la nit.
No oblidarem que ens van ferir.
Que la música és la sang, la festa i la tradició
del nostre País Valencià.
[Interlude]
[Chorus]
A les nits de l'alqueria
hi ha llaüts i guitarrons.
Pintant les penes d'alegria
amb cançons de mil colors.
Les cantarem tota la nit.
No oblidarem que ens van ferir.
Que la música és la sang, la festa i la tradició
del nostre País Valencià.