La sperduda che é giatá canche t'é ancuntá
avisa savovi che tu ies la drëta per mé
n tarlui te mi cuer a descurí n gran amor
sentimënt bel sot nia zeche da fe damat
Dí me pu che te m'es tan gën viv chësc bel mumënt
dà me la man y sauta cun mé, i pensieres posses desmincé
Dí me pu che te m'es tan gën viv chësc bel mumënt
dà me la man y láscete jí te chësc suenn nsci
Son dut nciurní tu me fejes propi patí
ma l ie n bel sté ert ne ulësse mei plu jí adalerch
daujin ne n'ies mei assé l'anes po se dleghé
chësc ie l setimo ciel l ne n´ie nia zech plu de bel
Dí me pu che te m'es tan gën viv chësc bel mumënt
dà me la man y sauta cun mé, i pensieres posses desmincé
Dí me pu che te m'es tan gën viv chësc bel mumënt
dà me la man y láscete jí te chësc suenn nsci