Вступление
Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m´estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no
tornaran he estat un temps sense parlar.
No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.
Ja no puc...
No estàs sol...
Si l´haguéreu vist plorar
mai no l´hauríeu oblidat,
com jo que sempre el duc dins el meu cap.
La gent es pregunta
com sóc capaç d´odiar,
si l´haguéreu vist plorar
mai no l´hauríeu oblidat.
Oblidat...
No estàs sol...
Sempre anirem obrint pas...
No estàs sol...
Cap agressió sense resposta...
Sempre anirem obrint pas...
[obrint pas... continuant avançant...
recuperant el somni que tots hem somiat]